Neurorehabilitació

El concepte de rehabilitació neurològica o neurorehabilitació es basa en un principi simple: El sistema nerviós central es desenvolupa i organitza seguint un patró seqüencial, a través de la interacció de l’organisme i el medi ambient.
Des del naixement i de forma innata, el sistema nerviós es desenvolupa y s’organitza de manera predictible, passant de forma natural i espontània per vàries etapes o fases del desenvolupament.

Tan mateix, s’enriqueix amb la informació que rep de l’entorn a través dels cinc sentits o canals sensorials (oïda, vista, tacte, olfacte i gust). El cervell interpretarà tota aquesta informació i el nen respondrà generalment, a través del moviment, el llenguatge i la funció manual.
 
Gràcies a la suma d’aquests factors innats i ambientals, el sistema nerviós es va desenvolupant des de els nivells més bàsics dels reflexos primitius fins a l’activitat muscular controlada, i culmina en les funciones més complexes i sofisticades (llenguatge i pensament, raonament, lògica, abstracció, etc.)
 
És imprescindible que el cervell maduri gradualment en cada un dels seus nivells de desenvolupament. En la majoria de casos això succeeix de forma natural en un ambient sà a través dels afectes, la socialització i l’educació rebuda.
 
Però aquest procés maduratiu pot veure’s interromput i compromès per motius varis: per falta d’estimulació i/o vincle afectiu, com pot passar amb alguns nens adoptats; problemes de salut com un vessament cerebral; problemes en l’embaràs o en el part com en els casos en que es dona sofriment fetal o prematuritat, etc. El desenvolupament pot veure’s compromès i poden produir-se trastorns en la maduració i organització neurològica. És en aquestes circumstàncies que el nen, o l’adult no aconsegueix desenvolupar les seves capacitats òptimes. En aquests casos, estaria indicat un tractament sistemàtic de neurorehabilitació per normalitzar les funcions escassament desenvolupades i poder assolir el potencial real de la persona.
 
El mateix succeeix quan hi ha hagut una lesió o algun tipus de dany cerebral. Els tractaments van dirigits a estimular les àrees del cervell no afectades per tal que compensin les funcions de les que han sofert una lesió i així puguin reorganitzar-se. A aquesta capacitat reorganitzativa del cervell, se l’ha anomenada plasticitat neuronal o neuroplasticitat. Per tant, no es tracta de “curar” sinó d’aconseguir una reorganització neurològica del cervell per optimitzar els seus recursos.